Dijous passat el Parlament de Catalunya va tancar la porta a la iniciativa popular sobre transgènics i va tirar a les golfes més de 100.000 signatures. No ha tingut el valor suficient per debatre una proposta elaborada pel poble.

Altre cop ens hem hagut de mobilitzar en veure la inoperància del govern que continua quiet i sense fer res, per mirar de garantir el compliment de drets bàsics per la ciutadania: a protegir-nos de tot risc sobre la salut de les persones i el medi ambient.

El divorci que s’ha escenificat entre els polítics i la gent del carrer és evident. No sé quina cabriola s’inventaran alguns per explicar la seva negativa al debat democràtic. Ho tenen cru, perquè ni tant sols un possible desacord amb el nostre text justificaria que no es pugui treballar a partir d’ell, sobretot quan ha estat un encàrrec de la ciutadania. També fora absurd menystenir aquesta proporció de població tenint en compte que han estat ells qui l’han determinat.

Em compadeixo dels defensors dels transgènics. No només perquè, “pobrets”, amb tots els recursos del món no han pogut parar 100.000 signatures de preocupació conscient, sinó perquè la gran por al debat expressada pel parlament els perjudica enormement. Quina tragèdia! Si els seus arguments són tant incontestables haurien d’estar esperant “amb candeletes” que es produís el debat serè per acabar amb nosaltres d’un sol cop.

Tampoc el Parlament queda gaire ben parat. Una institució que representa una Nació històricament agredida i silenciada a cop de fusell, hauria de ser ara generosa amb un debat que han volgut els seus ciutadans.

Perquè amb els transgènics Catalunya està en fals. Tenint en compte que som la Nació d’Europa on més se’n cultiva el Parlament no pot fer veure que no va amb ell quan aquest és un debat estratègic del nostre temps que s’afronta amb valentia per tot el continent.

La puntada a la iniciativa popular ens fa mal però no es tant dolorosa com la que haurien de sentir ara els pro-transgènics, el nostre parlament i els tres partits porucs (PSC, CIU, PP). La gent es pregunta: perquè no tenen el coratge de debatre?

A l’Europa ciutadana hi floreixen amb força moviments socials favorables a una alimentació sana, pagesa i ecològica, que aquí fins ara no havia trobat la forma d’expressar-se. Ens tenien soterrats. A estones s’havia alçat el cap des del fons del corporativisme agrari, l’ecologisme o el consum responsable. Però mai amb la força i determinació que s’ha manifestat amb l’impuls de la iniciativa popular.

Ens han fet fora del Parlament. Tornem a estar al carrer. És on vivim i on expressarem amb la valentia democràtica que es mereix Catalunya, que SOM LO QUE SEMBREM.

Alexis Inglada i Romero
Portaveu al Parlament de la Comissió Promotora Catalunya lliure de transgènics.

I DES DE DEMPEUS AFEGIM AQUEST VIDEU PERQUE EL VEGIN TOTS ELS PARLAMENTARIS, ESPECIALMENT ELS QUE VAN BARRAR EL PAS A LA LLEI DE TRANSGÈNICS.

Vist a: Punt de Vista: Vandana Shiva i les llavors (seeds, semillas)

Fuente: Dempeus.

Quizás también le interese:

En prueba

Popularity: unranked [?]

(No Ratings Yet)

 Loading ...

This entry was posted on Miércoles, Julio 8th, 2009 at 6:36 and is filed under Catalunya, Movilizaciones, Movimientos sociales, Noticias de Salud, Portada. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.